Reflexió GITIC

 Aquí tenim un resum de tot allò que hem aprés durant totes les classes de GITIC, amb la professora Elena. Sincerament, han estat unes classes interactives i divertides. Hem potenciat la cooperació amb grup, gràcies a totes les activitats que ens feien fer. Hem aprés a aprendre d'una manera més dinàmica i espontànea.

Presentació indentitat i territori

La nostre presentació la dedicarem al territori alemany, més conecretament, a l'Oktoberfest. Aquesta és la tant nombrada festa de la cervesa celebrada també amb altres ciutats com a copia d'aquesta. És un tema molt interessant. Fa poc es va celebrar aquí a Barcelona i per aquest motiu hem volgut buscar l'inici i l'origen d'aquesta festa.

Edició d'un vídeo

Cultura Lliure i Programari Lliure

La cultura lliure és un moviment social que promou la elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habitualment proposats per les legislacions vigents actuals. 
Un exemple de cultura lliure és la mateixa Viquipèdia.
El llibre de l'advocat americà Lawrence Lessig, Cultura lliure. De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat. És traduït al català pel DURSI i sota llicència Creative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent de pensament.

El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. 

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés alcodi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit

Lectura: Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.

Per acabar d'ampliar i completar la nostra informació sobre els usos dels blogs educatius hem llegit el següent llibre: Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Un llibre que ens ensenya més a fons sobre aquest món dels blogs. 
Des d'una prespectiva més amplia veiem que en el món en que vivim, han sorgit unes noves paraules, neologismes, com ara blocaire, que és la persona que té un bloc, blogosfera, que és la xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires, blocs...que per a algunes persones. Estem vivint en un període de transició, al segle XXI.
En aquest món de les noves tecnologies hi ha hagut un gran procés. S'ha passat de la web 1.0 a la web 2.0. D'una banda, la web 1.0 era una web on molt poques persones podien tenir un web personal. D'altre banda la la web 2.0 qualsevol persona pot crear contingut i pot penjar la seva informació a Internet. Això en part, també és gràcies a les eines, les quals han estat molt fàcils i simples a l’hora de facilitar-nos el treball.

Ja no només és el fet de crear un contingut, és el fet d’interactuar i compartir l’ informació amb les altres persones. Els blocs ens han servit per trencar aquest circuit tancat entre professor i alumnes; el qual el professor té una informació a mostrar i l’explica, llavors l’alumne fa veure que ha entès el que el professor li ha explica. 

Els blocs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar.

L’Internet també ha estat modificat al llarg dels anys. L’internet de fa uns anys només era adscrit; i en canvi, avui en dia, Internet és multimèdia, audiovisual... 

Fer un bloc no és gens difícil, tenint les plataformes que hi ha tant senzilles com blogger, nireblog, la coctelera i Wordpress, aquest ja és una mica més complicat. 

Article d'opinió

VINE I LLEGEIX AMB MI

Un infant desenvolupa les seves capacitats amb la lliure creació de pensament. Avui aquest article va dedicat als contes infantils i a la imaginació que proporcionen en els nens. Per començar, definirem que els contes són breus narracions, basades en fets reals o ficticis, les quals són protagonitzades per un grup reduït de personatges i amb un argument relativament senzill, i per tant, fàcil d’entendre.   

Explicar contes és un fet molt important per a un nen. Els educadors que expliquen els contes tenen el paper d’expressar-se amb bona entonació i mostrar una motivació que captivi el nen per tal que no perdi el fil del conte i pugui crear els seus pensaments. Si un educador no hi posa ganes, ni s’ho passa bé compartint el conte, els nens s’avorreixen i perden l’atenció. Això els  provoca que estiguin inquiets, vulguin marxar i no escoltin la narració que els duu a crear una història personalitzada.

Els contes fan que els nens es desenvolupin mentalment, facin créixer el seu pensament i creïn una història, adaptant-se a la del conte, però a la seva manera, amb els seus propis personatges i els seus propis espais. Aquesta imaginació els ajuda a incrementar les seves capacitats de pensament, encuriosir-los per estímuls o fets que els inquieten a descobrir noves coses.

Els nens creen el seu propi conte, a partir d’aquell que explica l’educador. Per aquest motiu és important que els educadors sàpiguen explicar bé un conte, i adaptar-lo segons les edats dels nens als quals vagi dirigit. A part de fer una bona narració del conte, els educadors han de saber observar als nens mentre expliquen.

En resum, les dues funcions importants d’un bon educador són: per una banda, han d’estar atents perquè els nens no s’avorreixin. En aquest cas s’haurà d’actuar ràpid buscant una dinàmica participativa del nen perquè es tornin a interessar per allò que l’educador està explicant. D’altra banda, en l’explicació del conte el mestre ha d’observar el nen i, a més a més, ha de saber actuar en el moment just en el qual el nen necessiti ajuda. És a dir, l’educador ha de mostrar el seu tacte pedagògic als nens de manera que aquests es sentin atesos, estimats i amb el suport necessari que ells busquen per al seu aprenentatge. Els nens s’han de sentir acompanyats i amb la confiança suficient per expressar lliurement els seus pensaments sense ser criticats. L’educador ha d’ajudar el nen per tal de fer créixer el seu aprenentatge.

Per acabar explico, com a experiència pròpia, que els contes són una font d’imaginació molt gran pel nen. Personalment, m’agradava molt quan la meva mestra m’explicava un conte. Aquesta ho feia amb tendresa, estimant allò que compartia i amb tanta motivació que jo no volia que aquella hora acabés mai. Aquella expressivitat i, de la manera que em captava el conte, podia imaginar-me la narració a la meva manera, amb els meus personatges i amb allò que més m’agradava. Era un moment increïble, únic i que m’ajudava a descobrir pensaments i a desenvolupar les capacitats mentals de creació. Més concretament, era com viure aquell conte a mida real, vivint en un núvol on tota la meva imaginació flotés i es relacionés per formar la meva petita història personalitzada.

Jo animo, tant mestres com pares o familiars, a explicar contes amb motivació per atraure l’atenció del nen i ajudar-lo a viure moments màgics plens d’emoció i creativitat per potenciar les capacitats que el fan créixer. Tanmateix, hem de deixar a l’infant que sigui infant en el seu moment d’imaginació que li aporta l’explicació del conte. És una experiència màgica.  

El bon comunicador

Enllaç al site d' Òscar Dalmau

Hem escollit aquest comunicador perquè creiem que és un bon comunicador. Utilitza la radió i la televisió com a fonts de comunicació.
Per desenvolupar aquesta feina hem utilitzat el site, una eina fàcil de manejar. S'empra com una web per consultar i compartir amb altre gent sobre un tema concret.
Ha estat un treball dinàmic, entretingut alhora de buscar programes, xerrades, entrevistes entre d'altres del nostre bon comunicador, i una forma d'aprendre en grup i d'una manera directiva i organitzada.