Article d'opinió

VINE I LLEGEIX AMB MI

Un infant desenvolupa les seves capacitats amb la lliure creació de pensament. Avui aquest article va dedicat als contes infantils i a la imaginació que proporcionen en els nens. Per començar, definirem que els contes són breus narracions, basades en fets reals o ficticis, les quals són protagonitzades per un grup reduït de personatges i amb un argument relativament senzill, i per tant, fàcil d’entendre.   

Explicar contes és un fet molt important per a un nen. Els educadors que expliquen els contes tenen el paper d’expressar-se amb bona entonació i mostrar una motivació que captivi el nen per tal que no perdi el fil del conte i pugui crear els seus pensaments. Si un educador no hi posa ganes, ni s’ho passa bé compartint el conte, els nens s’avorreixen i perden l’atenció. Això els  provoca que estiguin inquiets, vulguin marxar i no escoltin la narració que els duu a crear una història personalitzada.

Els contes fan que els nens es desenvolupin mentalment, facin créixer el seu pensament i creïn una història, adaptant-se a la del conte, però a la seva manera, amb els seus propis personatges i els seus propis espais. Aquesta imaginació els ajuda a incrementar les seves capacitats de pensament, encuriosir-los per estímuls o fets que els inquieten a descobrir noves coses.

Els nens creen el seu propi conte, a partir d’aquell que explica l’educador. Per aquest motiu és important que els educadors sàpiguen explicar bé un conte, i adaptar-lo segons les edats dels nens als quals vagi dirigit. A part de fer una bona narració del conte, els educadors han de saber observar als nens mentre expliquen.

En resum, les dues funcions importants d’un bon educador són: per una banda, han d’estar atents perquè els nens no s’avorreixin. En aquest cas s’haurà d’actuar ràpid buscant una dinàmica participativa del nen perquè es tornin a interessar per allò que l’educador està explicant. D’altra banda, en l’explicació del conte el mestre ha d’observar el nen i, a més a més, ha de saber actuar en el moment just en el qual el nen necessiti ajuda. És a dir, l’educador ha de mostrar el seu tacte pedagògic als nens de manera que aquests es sentin atesos, estimats i amb el suport necessari que ells busquen per al seu aprenentatge. Els nens s’han de sentir acompanyats i amb la confiança suficient per expressar lliurement els seus pensaments sense ser criticats. L’educador ha d’ajudar el nen per tal de fer créixer el seu aprenentatge.

Per acabar explico, com a experiència pròpia, que els contes són una font d’imaginació molt gran pel nen. Personalment, m’agradava molt quan la meva mestra m’explicava un conte. Aquesta ho feia amb tendresa, estimant allò que compartia i amb tanta motivació que jo no volia que aquella hora acabés mai. Aquella expressivitat i, de la manera que em captava el conte, podia imaginar-me la narració a la meva manera, amb els meus personatges i amb allò que més m’agradava. Era un moment increïble, únic i que m’ajudava a descobrir pensaments i a desenvolupar les capacitats mentals de creació. Més concretament, era com viure aquell conte a mida real, vivint en un núvol on tota la meva imaginació flotés i es relacionés per formar la meva petita història personalitzada.

Jo animo, tant mestres com pares o familiars, a explicar contes amb motivació per atraure l’atenció del nen i ajudar-lo a viure moments màgics plens d’emoció i creativitat per potenciar les capacitats que el fan créixer. Tanmateix, hem de deixar a l’infant que sigui infant en el seu moment d’imaginació que li aporta l’explicació del conte. És una experiència màgica.