Reflexió GITIC

 Aquí tenim un resum de tot allò que hem aprés durant totes les classes de GITIC, amb la professora Elena. Sincerament, han estat unes classes interactives i divertides. Hem potenciat la cooperació amb grup, gràcies a totes les activitats que ens feien fer. Hem aprés a aprendre d'una manera més dinàmica i espontànea.

Presentació indentitat i territori

La nostre presentació la dedicarem al territori alemany, més conecretament, a l'Oktoberfest. Aquesta és la tant nombrada festa de la cervesa celebrada també amb altres ciutats com a copia d'aquesta. És un tema molt interessant. Fa poc es va celebrar aquí a Barcelona i per aquest motiu hem volgut buscar l'inici i l'origen d'aquesta festa.

Edició d'un vídeo

Cultura Lliure i Programari Lliure

La cultura lliure és un moviment social que promou la elaboració i la difusió de la cultura amb uns principis més amplis que els habitualment proposats per les legislacions vigents actuals. 
Un exemple de cultura lliure és la mateixa Viquipèdia.
El llibre de l'advocat americà Lawrence Lessig, Cultura lliure. De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat. És traduït al català pel DURSI i sota llicència Creative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent de pensament.

El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. 

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés alcodi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit

Lectura: Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents.

Per acabar d'ampliar i completar la nostra informació sobre els usos dels blogs educatius hem llegit el següent llibre: Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents. Un llibre que ens ensenya més a fons sobre aquest món dels blogs. 
Des d'una prespectiva més amplia veiem que en el món en que vivim, han sorgit unes noves paraules, neologismes, com ara blocaire, que és la persona que té un bloc, blogosfera, que és la xarxa social d'un grup de blocs i els seus blocaires, blocs...que per a algunes persones. Estem vivint en un període de transició, al segle XXI.
En aquest món de les noves tecnologies hi ha hagut un gran procés. S'ha passat de la web 1.0 a la web 2.0. D'una banda, la web 1.0 era una web on molt poques persones podien tenir un web personal. D'altre banda la la web 2.0 qualsevol persona pot crear contingut i pot penjar la seva informació a Internet. Això en part, també és gràcies a les eines, les quals han estat molt fàcils i simples a l’hora de facilitar-nos el treball.

Ja no només és el fet de crear un contingut, és el fet d’interactuar i compartir l’ informació amb les altres persones. Els blocs ens han servit per trencar aquest circuit tancat entre professor i alumnes; el qual el professor té una informació a mostrar i l’explica, llavors l’alumne fa veure que ha entès el que el professor li ha explica. 

Els blocs serveixen per pensar, escriure, compartir i participar.

L’Internet també ha estat modificat al llarg dels anys. L’internet de fa uns anys només era adscrit; i en canvi, avui en dia, Internet és multimèdia, audiovisual... 

Fer un bloc no és gens difícil, tenint les plataformes que hi ha tant senzilles com blogger, nireblog, la coctelera i Wordpress, aquest ja és una mica més complicat. 

Article d'opinió

VINE I LLEGEIX AMB MI

Un infant desenvolupa les seves capacitats amb la lliure creació de pensament. Avui aquest article va dedicat als contes infantils i a la imaginació que proporcionen en els nens. Per començar, definirem que els contes són breus narracions, basades en fets reals o ficticis, les quals són protagonitzades per un grup reduït de personatges i amb un argument relativament senzill, i per tant, fàcil d’entendre.   

Explicar contes és un fet molt important per a un nen. Els educadors que expliquen els contes tenen el paper d’expressar-se amb bona entonació i mostrar una motivació que captivi el nen per tal que no perdi el fil del conte i pugui crear els seus pensaments. Si un educador no hi posa ganes, ni s’ho passa bé compartint el conte, els nens s’avorreixen i perden l’atenció. Això els  provoca que estiguin inquiets, vulguin marxar i no escoltin la narració que els duu a crear una història personalitzada.

Els contes fan que els nens es desenvolupin mentalment, facin créixer el seu pensament i creïn una història, adaptant-se a la del conte, però a la seva manera, amb els seus propis personatges i els seus propis espais. Aquesta imaginació els ajuda a incrementar les seves capacitats de pensament, encuriosir-los per estímuls o fets que els inquieten a descobrir noves coses.

Els nens creen el seu propi conte, a partir d’aquell que explica l’educador. Per aquest motiu és important que els educadors sàpiguen explicar bé un conte, i adaptar-lo segons les edats dels nens als quals vagi dirigit. A part de fer una bona narració del conte, els educadors han de saber observar als nens mentre expliquen.

En resum, les dues funcions importants d’un bon educador són: per una banda, han d’estar atents perquè els nens no s’avorreixin. En aquest cas s’haurà d’actuar ràpid buscant una dinàmica participativa del nen perquè es tornin a interessar per allò que l’educador està explicant. D’altra banda, en l’explicació del conte el mestre ha d’observar el nen i, a més a més, ha de saber actuar en el moment just en el qual el nen necessiti ajuda. És a dir, l’educador ha de mostrar el seu tacte pedagògic als nens de manera que aquests es sentin atesos, estimats i amb el suport necessari que ells busquen per al seu aprenentatge. Els nens s’han de sentir acompanyats i amb la confiança suficient per expressar lliurement els seus pensaments sense ser criticats. L’educador ha d’ajudar el nen per tal de fer créixer el seu aprenentatge.

Per acabar explico, com a experiència pròpia, que els contes són una font d’imaginació molt gran pel nen. Personalment, m’agradava molt quan la meva mestra m’explicava un conte. Aquesta ho feia amb tendresa, estimant allò que compartia i amb tanta motivació que jo no volia que aquella hora acabés mai. Aquella expressivitat i, de la manera que em captava el conte, podia imaginar-me la narració a la meva manera, amb els meus personatges i amb allò que més m’agradava. Era un moment increïble, únic i que m’ajudava a descobrir pensaments i a desenvolupar les capacitats mentals de creació. Més concretament, era com viure aquell conte a mida real, vivint en un núvol on tota la meva imaginació flotés i es relacionés per formar la meva petita història personalitzada.

Jo animo, tant mestres com pares o familiars, a explicar contes amb motivació per atraure l’atenció del nen i ajudar-lo a viure moments màgics plens d’emoció i creativitat per potenciar les capacitats que el fan créixer. Tanmateix, hem de deixar a l’infant que sigui infant en el seu moment d’imaginació que li aporta l’explicació del conte. És una experiència màgica.  

El bon comunicador

Enllaç al site d' Òscar Dalmau

Hem escollit aquest comunicador perquè creiem que és un bon comunicador. Utilitza la radió i la televisió com a fonts de comunicació.
Per desenvolupar aquesta feina hem utilitzat el site, una eina fàcil de manejar. S'empra com una web per consultar i compartir amb altre gent sobre un tema concret.
Ha estat un treball dinàmic, entretingut alhora de buscar programes, xerrades, entrevistes entre d'altres del nostre bon comunicador, i una forma d'aprendre en grup i d'una manera directiva i organitzada.

Usos educatius dels blocs

Els blocs educatius els utilitzem com una eina de creació i del difusió del material a l'aula. Tanmateix, potencia la participació de l'alumnat i de la família.
Aquests tenen diferents aplicatius i estretègiesper a diferents concepcions i objectius educatius.
El blog és informació que una persona (o un grup de persones) publica de manera fàcil i periòdica en un espai web. El seu contingut sol presentar-se ordenat en sentit invers al cronològic. Tendeix a ser de tipus personal, lliure i obert a la participació d'altres persones, també lliurament.
En aquest cas, hi ha els blogs educatius que s'utilitzen per compartir activitats, excursions i d'altres amb els pares de l'alumnat.
D'una banda, una escola pot crear un blog de les colònies d'estiu o de les colònies d'algun curs per informar i compartir amb els pares, familiars i mestres, sobre les colònies i /o tanmateix, activitats o excursions que fem durant el curs. Per exemple: Blog d'una escola, aula de 3r de primària.
D'altre banda, els blogs educatius es poden utilitzar per tal que els nens desenvolupin les seves capacitats a partir d'un tema. És a dir, el mestre elsproposa un tema i un treball i aquests han de desenvolupar-lo a partir de l'informació i en forma de blog.
Existeixen també els blogs de mestres per compartir activitats i altres aspectes.

Content curation

Curació de continguts: és l'activitat de filtrar, agrupar i compartir els continguts sobre un tema que es troben a la xarxa. Aquest nom de "curació de continguts", és una expressió que prové de l'anglès "content curator". 
La curació de continguts també és una competència essencial per a un Community Manager.
Procés de curació de continguts:

Per assolir la seva missió, ha d'estar especialitzat a tres nivells:

• És expert en un tema determinat
• És capaç de trobar i seleccionar la millor informació disponible sobre aquest tema
• És capaç de reelaborar-la i distribuir-la adequadament i al llarg del temps

Existeixen diferents eines per a realitzar aquest filtratge, actualment, s'ha fet molt popular Scoop-it que vol dir "primícia".
Scoop.it: és una nova forma de reunir informació per mostrar i compartir d'una forma visualment atractiva a Internet. La definició del terme anglès "scoop" és "primícia". 
Es tracta d'un sistema que ens permet compartir contingut que trobem o ens sembli útil a la xarxa.
En un àmbit més escolar, les podem utilitzar per:

• Mostra recursos sobre un tema determinat.
• Disposar de la mateixa notícia en diferents diaris per comparar.
• Mostra la mateixa informació amb una varietat de formats.
• Que cada alumne mostri els seus treballs.
• Exposar diferents treballs de l'alumnat sobre el mateix tema.

És una forma d'ensenyar als alumnes, sobre diversos temes, d'una manera diferent i fins i tot més dinàmica pels alumnes de manera que ells també puguin participar. Scoop.it és una eina fàcil d'utilitzar i bastant útil per a nens de primària per començar a iniciar-los en el món de les TAC i ajudar-los a com buscar i seleccionar informació per a qualsevol projecte. Aquesta eina és ajustable per aquesta feina.

PDI i notbook Alexandria

La PDI (Pìssarra Digital Interactiva) és un sistema tecnològic, generalment integrat per un ordinador (amb una connexió a Internet), un videoprojector i un dispositiu de control de punter (fixa o mòbil) que actua com a ratolí i llapis damunt la superfície, que permet projectar en una superfície interactiva continguts digitals en un format idoni per a la visualització en grup. Es pot interactuar directament sobre la superfície de projecció.

La millora i l’evolució del programari farà que la seva augmenti la seva interactivitat multimèdia. La utilització del programari al mateix temps que unes bones pràctiques didàctiques fa augmentar el seu rendiment.

Hi ha diferents tipus de PDI.

Aquí tenim un vídeo que ens pot ajudar a entendre-ho un pèl millor: 

Pissarra digital interactiva

Concretament, la PDI té un programari anomenat notbook en el qual ajuda a desenvolupar activitats pels nens. Aquests ajuden a potenciar les capacitats dels nens.
Un dels programes per utilitzar el notbook es l'Alexandria una biblioteca digital de materials per a la PDI. Aquesta és la base de dades de materials per a les pissarres digitals interactives (PDI):

• S'hi poden aportar fitxers amb el material en formats diversos (notebook, xbk...) i d'una mida inferior a 20 Mb.
• La imatge adjunta ha d'estar en format gif, jpg o png.
• Per tal que el material es pugui previsualitzar heu d'adjuntar un fitxer en PDF 

Alexandria és una biblioteca on diferents mestres pujen activitats fetes per ells sobre algun tema. Altres mestres entren i busquen diferents activitats del tema que li toca presentar als seus alumnes. Aquests poden baixar-lo i editar-lo al seu gust pel seu alumnat. 

Tenim aquí la web: Alexandria

Les xarxes socials a l'educació

Les xarxes socials són unes estructures socials creades per les relacions de tots tipus que es donen entre els membres d'aquesta societat.
Les xarxes socials permeten:

1. Construir un perfil públic o semipúblic dins d'un sistema delimitat. 
2. Articular una llista d'usuaris amb qui compartir informació. 
3. Veure i explorar aquesta llista de connexions i altres realitzades per altres usuaris dins del sistema. 

Facebook:  xarxa social la qual permet connectar-se i comunicar-se amb altres usuaris. 

És una xarxa més interactiva, no tant intel·lectual com altres. És a dir, té una informació més social que no pas d'actualitat. 

Twitter: és una xarxa social la qual permet publicar els teus estats, tens un perfil més privat i, a més a més, té una funció més socialitzadora ja que és una xarxa més d'informació d'actualitat. Es comparteix l'actualitat de cada dia, i segueixes a usuaris, partits o grups per seguir-los dia a dia. 

Entre moltes d'altres. 

Les xarxes socials en l'educació poden ajudar als nens a desenvolupar les seves capacitats, ja sigui utilitzant les Tic o no, de manera que ajudin a augmentar el seu aprenentatge de comunicació entre altres companys. Jo penso, que les xarxes socials són importants a la nostra vida i pel nostre desenvolupament, tot i que també defenso que han de començar a iniciar-se en aquest món, els nens, a una certa edat en la qual tinguin ja una mica d'idea sobre les Tac i les Tic. 

Taxonomia de Bloom

La taxonomia de bloom és un llistat de les habilitats i processos dels pensaments que poden aparèixer en les tasques escolars. La taxonomia estructura jeràrquicament, de manera que no es pot pretendre assolir les d'ordre superior sense tenir dominades les d'ordre inferior. 
El seu nom prové del seu creador Benjamin Bloom. 
La cognició es basa en les següents habilitats (de menys a més complexitat):

• Recordar: reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, anomenar, localitzar i trobar.
• Entendre: interpretar, resumir, inferir, parafrasejar, classificar, comparar, explicar i exemplificar.
• Aplicar: implementar, desenvolupar, utilitzar i executar
• Analitzar: organitzar, desconstruir, atribuir, trobar, estructurar i integrar.
• Avaluar: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar , detectar i provar.
• Crear : dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar.

Els verbs llistats descriuen moltes de les activitats, accions i processos que es duen a terme dins l'aula.

Analitzem blogs educatius

He escollit el blog de http://blocs.xtec.cat/infantslacucafera/. En aquest blog tenen una estructura determinada, la qual utilitzen fotos, text i vídeos per a les seves entrades. Majoritariament, crean les entrades amb text i comentant la foto o video el qual han penjat, explicant el moment d’aquella foto o video. Els continguts més presents que hi ha són experiències, moments, aventures que han passat els nens i nenes de la cuca fera. Aquest blog pertany a la plataforma de blogger / blogspot. En aquest, s’hi desenvolupen les diferents activitats que realitzen els nens i nenes de la cuca fera. aportant imatges que marquin el moment de la situació. Mostren les excursions i diferents activitats que realitzen durant el curs. Les publicacions que es fan en aquest blog són entrades exposades per els mestres de la cuca fera. Exposen l’excursió o l’activitat que han fet els seus alumnes per a compartir-ho amb els pares i familiars que vulguin conèixer allò que fan els seus fills a les aules. El blog dels nens i nenes de la cuca fera segueixen una estructura similar, en la qual realitzen una entrada on hi posen imatges o vídeos amb una explicació d’aquests. A més a més, utilitza etiquetes per accedir més ràpid a la informació que desitges buscar, diferents arxius de diversos anys per si vols recordar moments passats. el blog presenta diferents gadgets com per exemple; un rellotge amb la hora actual, un calandari, arxius per a buscar activitats passades i comentaris recents. Aquest blog presenta un blogroll a la dreta, abaix del blog. Com a títol té; llistat de blog, blogs relacionats o que han escollit els mestres que han creat el blog. En algunes de les entrades hi han diferents comentaris de pares o familiars dels alumnes que han participat en l’activitat que s’ha compartit en l’entrada. Aquest blog, és un blog educatiu i informatiu de manera que permet que els familiars dels nens i nenes que participen en les activitats de la cuca fera siguin compartides amb aquests.

Formulari del Drive

Avui a classe de GITIC hem formulat un formulari del drive sobre els ordinadors portàtils i els llibres digitals a les aules. Hem creat aquest formulari a partir de la presentació que vam fer del tema la classe anterior en grups de quatre o cinc persones.
Auquest formulari és per saber l'opinió sobre el tema exposat en la presentació anterior.

Els ordinadors portàtils i els llibres digitals a les aules

Hem realitzat aquesta presentació a partir del treball col·laborador amb quatre membres del grup. Hem desenvolupat la presentació a partir d'un índex, i en el qual hem fet el significat de cada punt d'aquest a partir d'imatges.

Les possibilitats educatives dels Sites

Els Sites és una aplicació de Google la qual permet crear un espai web de forma molt senzilla. Aquest permet agrupar vídeos, imatges, texts, presentacions, calendaris i arxius adjunts. A més a més, permet compartir aquesta informació amb fàcil accés i per compartir-la amb companys de grups reduïts.
Aquests, en les aules, ajuda al desenvolupament de les TAC entre els nens, a saber treballar en grups, cercar informació i saber-la interpretar.
Els sites són molt senzills, això fa que els nens puguin treballar amb elles amb facilitat i sàpiguen buscar informació que els permeti desenvolupar diferents treballs.

Competències digitals

Try our slideshow creator at Animoto.

Hem realitzat aquest vídeo per recordar i explicar les competències digitals a partir de diferents imatges.

La meva presentació amb el voki

Avui ha classe hem creat una presentació nostre amb el programa voik. Un programa divertit el qual no et mostres tu mateix, sinó que t'identifiques amb algun icono o personatge animat. És un programa per a nens que els pot agradar molt, ja que té diferents coses a fer.

Presentació del drive

Hem fet aquesta presentació a partir d'un grup de cinc persones. L'hem realitzada per conéixer la presentació del drive i, a més a més, per apendre a recercar vídeos, treballar col·lectivament i saber-ho compartir al bloc.

webquest

Una webquest és una proposta didàctica de recerca guiada utilitzant recursos d'Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d'un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats. 
Aquesta té una estructura bàsica global, però adaptable a l'agrado de cada persona. Majoritaràriament, està dividida en la introducció, la descripció del tema o la feina, del procés per dur-lo a terme i de com serà evaluada i una especie de conclusió. 
La webquest ens aporta informació didàctica sobre qualsevol tema que ens envolta, com per exemple les ciències socials, la música, la naturalesa, entre d'altres. 

La meva presentació

Hola, em dic Núria Albareda tinc 18 anys i sóc de terrassa. Estic estudiant 1er curs del grau d'Educació Primària a la universitat Blanquerna. Des de ben petita he volgut estudiar aquesta professió, a més a més la meva mare és professora de primària. 
Jo de ben petita jugava amb les meves nines i les assentava al terra i els hi feia classe d'allò que m'havien ensenyat a l'escola. 
Sóc una noia molt alegra i simpàtica. Els meus amics em diuen que sóc una xerraire, la veritat esque m'agrada parlar i explicar moltes coses. A més a més sóc una persona molt oberta i m'agrada conéixer gent nova.